Plaça de Santa Maria
Punt 1
La Basílica de Santa Maria és un dels conjunts arquitectònics i artístics més notables del barroc català. És un edifici que s’ha de descobrir a poc a poc: de l’exterior a l’interior; fins a arribar al seu gran tresor, la Capella dels Dolors.
L’església de Santa Maria de Mataró, documentada des de l’any 1054, era aleshores una petita església preromànica o romànica. No va ser fins el segle setze que es construí un temple gòtic. Com que la ciutat no tenia muralla, es va acordar fortificar l’església, en cas de perill l’únic reducte de seguretat dels vilatans. L’encàrrec el va rebre el 1546 el prestigiós enginyer militar Benedito de Ràvena, autor dels sistemes de defensa de Gibraltar, Perpinyà o Barcelona. En aquell moment el campanar, el punt més elevat del temple, va adquirir funcions de talaia.
L’edifici actual va ser construït a partir de 1675, segons el projecte de l’arquitecte milanès establert a Barcelona, Ercole Turelli. La construcció va suposar una notable ampliació de l’antiga església gòtica, que havia quedat petita pel creixement de població. De l’antiga construcció només en queda la base del campanar i els arcs apuntats de les capelles laterals. La façana principal és de mitjans segle dinou i d’estil eclèctic. Dit això t’hi convido a entrar.
Punt 2
Un cop dins pots observar que la basílica té planta de creu llatina, amb una àmplia nau central sense columnes. La coberta té volta de mig punt, amb llunets que permeten la il·luminació a través de finestres. Les capelles laterals, acabades amb arc apuntat, estan emmarcades per columnes d’ordre compost. El creuer flanqueja la nau amb dos amplis espais coronats amb cúpules.
De totes les capelles val la pena aturar-se a la Capella del Sagrament, d’estil modernista, obra de l’arquitecte mataroní Emili Cabañes. I a la Capella del Roser, on hi ha el retaule original construït a finals del segle disset pel mataroní Antoni Riera i Móra, amb escultures de Lluis Bonifàs.
Ei , i no t’oblidis de mirar sobre la porta d’entrada! La Basílica de Santa Maria conserva l’orgue més gran de Catalunya construït per Gaietà Estadella, responsable també dels orgues de Sant Cugat del Vallès i Sant Pere de les Puelles.
No marxis encara. Ja has vist la Capella dels Dolors?
Punt 3
Si la Basílica de Santa Maria és un dels principals punts de referència de la ruta del barroc català és per la Capella dels Dolors, començada abans de la Guerra de Successió i finalitzada dues dècades després, el 1708.
El Conjunt dels Dolors va ser una iniciativa de la Venerable Congregació dels Dolors. El 1697, aquesta confraria va adquirir uns terrenys contigus a la Basílica de Santa Maria per edificar una capella amb cripta, una sagristia i una sala de juntes. La decoració de la capella es va encarregar al pintor barceloní Antoni Viladomat, considerat el millor pintor català de la primera meitat del segle XVIII.
No és exagerat afirmar que es tracta d’un dels conjunts més sumptuosos del nostre barroc, ja que pràcticament totes les parets i sostres de les estances estan pintades. A la capella podem contemplar un conjunt de teles que representen el Via Crucis i els Dolors de la Mare de Déu. Al primer pis hi ha la Sala de juntes, un espai de planta octogonal totalment decorat amb teles pintades a l’oli que representen els apòstols i els evangelistes, presidits, al sostre, per l’Assumpció de Maria. Completen l’edifici una cripta per a enterrar-hi els membres de la congregació i un cor amb una balconada amb gelosies.
