Carrer de Santa Maria, 5
Avui les imatges dels temples ja no s’enfosqueixen pels fums dels ciris. Moltes esglésies han electrificat les candeles i els ciris han quedat relegats exclusivament al temps de Pasqua i a les celebracions baptismals. Fins fa unes dècades, però, regentar una cereria al costat d’una basílica era un gran negoci.
A Mataró, la nissaga de cerers va començar el 1871, quan el barceloní Francesc Ricart, amb molt bon ull, va fundar just al costat de la basílica de Santa Maria una fàbrica de cera i una botiga.
Però com la cera es va emparellar amb el cafè? L’any 1915, Elvira Ricart i Coll va obrir al costat de la cereria una botiga d’ultramarins, on hi venia cafè, sucre i cacau, que va anomenar Càfès Manigua. La fusió dels dos establiments es va fer el 1966 quan Josep Masjuan i Ricart va remodelar i ampliar l’antiga botiga canviant la decoració modernista original per una de més actual.
L’any 2002, l’actual propietari, Enric Riera i Masjuan, va reformar de nou la botiga. Fixa’t amb la porta d’entrada amb dos rosetons de fusta recuperats de la botiga modernista i els rètols de ferro forjat amb les dates de fundació del negoci. A l’interior destaca l’antic taulell de fusta, una col·lecció de molinets de cafè, rètols dels anys vint i l’antiga maquinària de torrar cafè, avui encara en funcionament.
