Carrer de Sant Josep, 7
A diferències de moltes esglésies, el temple de Sant Josep, no té cap plaça davant. De fet es troba en un carrer de llarga tradició comercial i molt transitat. Això té una explicació. Aquesta església formava part originalment d’un antic convent de l’Ordre dels Carmelites Descalços.
El conjunt religiós va ser construït entre els anys 1588 i 1603, per acollir la comunitat de frares. El 1835, amb la desamortització de Mendizábal, els religiosos es van veure obligats a marxar i l’edifici va quedar abandonat. Vuit anys més tard, però, l’església va obrir de nou al culte.
L’església de Sant Josep va dependre del rector de Santa Maria fins a l’any 1868 quan, degut al creixement de la ciutat, Sant Josep va esdevenir parròquia. Durant el convuls període de la Guerra Civil espanyola, l’església es va destinar a garatge municipal.
Degut als seus orígens, el temple segueix el model típic de les esglésies de l’Orde Carmelità. És un edifici de planta de creu llatina i consta de tres naus i una cúpula al creuer. I la sagristia es troba darrera del presbiteri.
La façana és d’estil barroc primerenc. En destaca la imatge de Sant Josep i l’escut de l’Orde a cada banda. També és pot admirar una finestra amb vitrall i orla esgrafiada. D’aquest conjunt també és interessant de visitar el claustre, decorat amb pintures de Jordi Arenas.
Durant el darrer segle, la zona de l’antic convent ha estat la casa mare de les Missioneres de la Immaculada Concepció, més conegudes com a “Concepcionistes”, congregació fundada a Mataró el 1850 per la francesa Alfonsa Cavín.
