Plaça de Can Xammar
La construcció de la muralla va ser un veritable maldecap pels mataronins. Les obres van durar trenta anys! Només per això i per la seva magnitud, se la considera l’obra pública més important de la ciutat en època moderna.
Un cop assegurada Barcelona, el rei d’Espanya Felip II va ordenar la fortificació d’altres ciutats del litoral català. En aquella època els perills eren molts: atacs de corsaris, contagis epidèmics, aiguats i rierades… Aleshores, la fortificació de la l’església de Santa Maria ja s’havia mostrat insuficient per protegir tots els vilatans.
Les obres de la muralla de Mataró van començar el 1569 i no van acabar fins el 1600, sempre sota la direcció de l’enginyer reial Jorge de Setara, també autor de la fortificació de Perpinyà.
Curiosament, el temps no va ser pas l’únic inconvenient d’aquesta construcció. Els mataronins també van haver de pagar la muralla de la seva pròpia butxaca. Aquesta va ser la penyora per no haver satisfet cap tribut des de la seva incorporació a la Corona l’any 1480, cosa que va significar un gran sacrifici econòmic.
En aquesta plaça pots veure un tram molt llarg i ben conservat de la muralla moderna i, en una de les cantonades, les restes d’una torre de vigilància. El mur va ser aixecat aprofitant el desnivell natural i va ser omplert amb abocament de terres i pedres. Té una extensió aproximada de 96 m per 7m d’alt i un gruix de 75 cm. La muralla mataronina és un exemple típic de muralla d’època moderna. Com pots veure té poc a veure amb muralles romanes o medievals en les quals es prioritza l’alçada del mur i el volum dels carreus. Aquesta no és excessivament alta, està feta amb pedra irregular petita i mitjana i disposa d’un talús a la part baixa de la zona interior que té dues funcions: esmorteir l’efecte dels impactes d’artilleria i fer arribar les armes pesades a les zones altes del mur.
