Plaça de Can Xammar, 8
Igual que els balnearis actuals, les termes o banys públics romans eren equipaments destinats a la higiene personal, als exercicis gimnàstics i als massatges, però també llocs d’oci i de trobada de les classes benestants.
Iluro, com tota ciutat romana important, tenia les seves termes. Van ser construïdes a finals del segle primer abans de Crist, en època de l’emperador August. Estaven justament on ets ara. De fet, avui encara se’n poden veure algunes restes que ens permeten fer-nos una idea de com eren.
Les termes de Mataró ocupaven quasi tres illes de cases i eren de luxe. Disposaven d’una àmplia sala de recepció pavimentada amb un gran mosaic, des de la qual s’accedia als vestidors i a les piscines; dividides en tres segons la temperatura de l’aigua: caldarium, per l’aigua calenta; tepidarium, per la tèbia; i frigidarium, per la freda. Un passadís comunicava el vestíbul amb les latrines, una sala semicircular que també lluïa un gran mosaic com a paviment.
Altres elements també demostren que eren termes de luxe. Les excavacions arqueològiques de l’any 2002 van permetre trobar diversos fragments d’una escultura de marbre de mida natural que representa Venus, deessa de la bellesa, acompanyada d’un dofí que ens recorda la seva relació amb el mar i les aigües.
Des de la mateixa plaça pots veure alguns murs d’aquest equipament romà i des de dins del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers un mostra de com eren les canalitzacions d’aigua en aquesta època.
