La Riera, 48
Estàs davant de l’Ajuntament de Mataró. Un fet curiós d’aquest edifici, a diferència de moltes altres construccions similars de Catalunya, és que la plaça es troba darrera i no davant de la casa de la vila. Això, però, no ha estat impediment perquè sota aquesta balconada s’hi celebrin anualment grans festes i que aquí hi hagin tingut lloc importants esdeveniments històrics.
L’Ajuntament és un edifici que ha patit nombroses reformes. De fet, fins l’any 1635, en aquest indret també hi havia l’Hospital de Santa Magdalena, que compartia l’espai amb el Consell de la Universitat, l’antiga institució de govern municipal.
L’aspecte actual de l’edifici data de mitjans del segle XIX i és obra de l’allenc Miquel Garriga i Roca, aleshores arquitecte municipal de Mataró. Seguint l’estil arquitectònic neoclàssic, l’exterior de l’edifici té una harmonia força austera i formal. Pràcticament només ressalten les fornícules, les llindes i alguns elements escultòrics.
La simetria de la façana és presidida per dues escultures al·legòriques, obra Josep Anicet Santigosa, que representen la prudència i la justícia, valors molt útils per dirigir una ciutat. Si t’hi fixes una mica són molt fàcils de distingir. La prudència porta en una mà un mirall amb una serp i, a l’altra, un llibre; mentre que la justícia aguanta unes balances i un feix romà.
Per damunt de les balconades de la primera planta, hi ha els antics escuts de Mataró i Barcelona, ja que la ciutat havia tingut el privilegi de ser carrer de la capital catalana, i tres medallons amb les cares de mataronins que han destacat per les seves virtuts: el bisbe Creus, l’escultor Damià Campeny i el filòleg Antoni Puig Blanch.
A l’interior, que et convidem a visitar amb les diverses visites guiades, també hi ha elements interessants. A la primera planta, observa l’enteixinat modernista del Saló de Sessions, que intercala escuts del Principat, de la Ciutat, de Sant Jordi i de les arts i els oficis de Mataró, obra de Josep Puig i Cadafalch, quan era l’arquitecte municipal.
Al mateix pis, pots contemplar la Galeria dels Mataronins Il·lustres, entre els quals hi ha el poeta Terenci Thos i Codina o el promotor del primer tren de la península, Miquel Biada, entre molts altres. I, dins l’anomenada Sala dels Lleons –de seguida entendràs perquè es coneguda per aquest nom-, hi pots admirar l’obra “Los últimos mártires del cristianismo” del pintor José Bermudo, que data del 1884.
