Carrer de Barcelona, 13
El carrer de Barcelona és actualment un dels principals eixos comercials del centre de la ciutat, però també una via plena de detalls i d’edificis que et permetran descobrir com era Mataró al segle divuit. Només has de d’aixecar el cap i no deixar-te seduir pels aparadors.
Una aturada segura és davant de l’edifici conegut popularment com l’Impremta Minerva, construït en el segle divuit. En aquest edifici, de doble cós, planta baixa i pis, Antoni Marfà i Josep Viladevall hi van fundar l’any 1923 un establiment tipogràfic amb la intenció d’editar El Diari de Mataró, el primer publicat en català a la ciutat.
Aquesta impremta va editar moltes de les monografies de la història local; però davant la impossibilitat d’adaptar-se a les noves tecnologies, el 1986 va haver de tancar. Malgrat ja fa forces anys de la seva desaparició molts mataronins encara anomenen aquest edifici pel seu nom.
De la façana en destaquen els brancals i llindes de pedra de les obertures i els esgrafiats noucentistes que incorporen figures i garlandes en referència a l’activitat de l’establiment, obra de Francesc Canyelles i Balagueró. Per cert, que no us passi per alt la xafardera del primer pis. No és una dona! S’anomenen així les finestres de fusta ubicades a les plantes principals de moltes cases datades de finals del segle dinou. Des d’aquestes finestres les senyores de la casa podien mirar què passava al carrer sense ser vistes. Moltes cases del centre de Mataró en tenien. Si aneu direcció a la plaça de la Peixateria, en podreu veure una altra just abans d’arribar-hi.
