Plaça Gran
Estàs en el cor del Mataró medieval. En aquesta plaça, des de fa segles, els pagesos de la comarca hi han fet cap per vendre els seus productes. La fesomia actual de la plaça correspon a les obres d’ampliació fetes l’any 1773.
Et recomano fer una volta i admirar alguns dels edificis d’alt valor històric que s’agrupen en aquest espai. Per exemple, Can Llorell, un edifici del segle XVI que conserva diverses finestres d’estil gòtic tardà, una d’elles geminada, amb traceria i bustos esculpits. Destaca també un escut flanquejat per les figures de dos infants i emmarcat per una sanefa.
A l’altra cantonada hi ha Can Bosch, un casal del segle divuit amb un gran portal adovellat i finestres emmarcades amb pedra. Es reconeix fàcilment perquè té encastada una font pública i un escut d’armes de Mataró al capdamunt.
I, per la banda de llevant, presideix la plaça la Casa Vilallonga, construïda el 1846 sota les ordres del classicisme. Aquest gran edifici, propietat d’una de les famílies més importants de la ciutat en els segles divuit i dinou, va ser durant un temps la seu del jutjat.
Una curiositat. Davant d’aquesta construcció també hi pots veure dos fanals monumentals; els únics fanals conservats a la ciutat del seu primer enllumenat públic amb subministrament elèctric.
Però si un element personalitza aquest mercat és “El rengle”, l’agrupació de parades que hi ha al mig de la plaça. Aquesta construcció va ser la resposta a una vella reivindicació dels venedors que volien un lloc on resguardar-se de la pluja, el fred i el sol.
El projecte va ser iniciat el 1891 per l’arquitecte Emili Cabañes. I, un any més tard, Josep Puig i Cadafalch el concloïa. L’arquitecte municipal reformava la coberta incorporant tocs modernistes: una teulada semicilíndrica, amb revestiments ceràmics, maó vist i detalls ornamentals de ferro forjat. Avui, aquesta plaça, és una de les més emblemàtiques de la ciutat.